Ens movem per tot arreu i per enlloc alhora, els antics carrers del poblet de la Sagrada Família –convertits en grans avingudes de barri barceloní– són testimoni de les nostres accions. Al mateix temps, les cantonades que reben el nom d'un antic fortí militar, el Fort Pienc, ens observen i ens amaguen mentre plasmem el nostre missatge. L'objectiu d'aquesta nit és deixar ben clar qui són els culpables de la nostra opressió, treure la màscara, si és que no li ha caigut encara, a l'omnipresent patriarcat:
>La resplendor acusadora dels llums de neó dels centres d'estètica no ens acovardeix i els deixem ben clar que ja n'hi ha prou de dir-nos què és bonic i què no del nostre cos. Que el nostre cos és un camp de batalla i que ni nosaltres ni els nostres pèls no sobrem, que el vello es bello!
>Bancs, caixes, súpers... misèria, abusos, explotació. Les pocions liles tenyeixen els seus vidres i aparadors per advertir-los que davant l'ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista.
>I per acabar, almenys aquesta nit de dilluns feminista, reservem les últimes gotes per apropiar-nos dels murs de les esglésies que des de fa tants anys contaminen l'entorn amb la seva moral: fora rosaris dels nostres ovaris!
Avui més que mai, som les que criden amb ràbia, surten al carrer i lluiten pel seu cos i la seva vida. Als carrers ens trobem i des d'aquí desobeïm les seves lleis i proclamem les nostres. Les pires que ens cremaven es van apagar fa temps, però continuen els cops, les cadenes i els silencis. Les esglésies ja no estan plenes però el conte és sempre el mateix i els models no canvien. Les renegades seguim condemnades i els nostres cossos continuen sent motiu d'escarn si no s'utilitzen segons les seves normes. Aquesta vegada ha sigut el color lila, però pot ser que el següent color sigui el vermell de les flames d'una gran foguera. I ballarem al seu voltant lluny de coves i amagatalls!
